Concepte d’accident i cobertura d’invalidesa

La Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona núm. 189/2016 de 27 d’abril de 2016, en procediment dirigit per aquest despatx, es va ocupar d’un difícil cas en el qual l’asseguradora discutia el caràcter accidental de la causa que va provocar la invalidesa permanent de l’assegurat, i que havia consistit en una inhalació de tòxica provinent d’un au, amb la qual l’assegurat solia jugar mentre esmorzava durant les vacances, i que va resultar estar malalta.

Es discutia el caràcter sobtat i violent del fet generador de la patologia, per la seva pròpia naturalesa i pel fet que l’assegurat no va anar al metge sinó fins temps després. Però l’Audiència Provincial de Barcelona va admetre el recurs d’apel·lació i va revocar la sentència desestimatòria de la demanda de cobertura dictada en primera instància. Va acceptar que una cosa era la naturalesa sobtada de l’accident, i una altra que també fossin sobtats o immediats els seus efectes, acceptant que era normal que una persona jove i activa no acudís al metge sinó fins a comprovar que no millorava amb els seus propis remeis i resultar-li la dolència impeditiva.
Va acceptar també, de nou d’acord amb el plantejament del recurs, que la pòlissa havia ampliat el concepte legal d’accident per estendre-vàlidament a supòsits que anaven més enllà de fets sobtats i violents, com admet la jurisprudència que havia estat invocada en el recurs, i com era el cas en la pòlissa per a les inhalacions tòxiques, per a les que el condicionat, ben analitzat, no exigia ja aquesta naturalesa violenta i sobtada en realitat, en contra de la interpretació que feia l’asseguradora d’aquesta estipulació. La sentència no va ser objecte de recurs i va esdevenir ferma.