Estimació de recurs de cassació davant del Tribunal Suprem: Inexistència de delicte d’ apropiació indeguda d’ auxiliar extern

La sentència de la Audiència Provincial de Barcelona, secc 6, de 23 de desembre de 2002, havia condemnat a dos auxiliars de la mediació d´assegurances per sengles delictes d´apropiació indeguda, amb base, fonamentalment i en resum,  en l´existència d´un reconeixement de deute relatiu a una part dels fets i de la suma objecte de la divergència, i de demores en les liquidacions respecte a la resta. Interposat amb la direcció d´aquest despatx un recurs de casació per infracció de preceptes constitucionals i infracció de Llei, el Tribunal Suprem va estimar el recurs de casació i va casar i anular la sentència citada. A la seva sentència de 18 de juny de 2004, núm 830/2004, va absoldre als acusats declaran d´ofici les costes, en estimar, d´una banda i conforme a les alegacions, que l´existència d´un reconeixement de deute no era suficient conforme a la doctrina legal per estimar l´existència del delicte al que havien estat condemnats els auxiliars; i de l´altre, respecte a la resta de fets incriminatoris, que no havia existit ànim apropiatori en les aparents demores sino una profunda discrepància comercial relativa a la titularitat de la cartera i a la pròpia existència del saldo deutor.