La sent\u00e8ncia de la Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona, secc 6, de 23 de desembre de 2002, havia condemnat a dos auxiliars de la mediaci\u00f3 d\u00b4assegurances per sengles delictes d\u00b4apropiaci\u00f3 indeguda, amb base, fonamentalment i en resum,\u00a0 en l\u00b4exist\u00e8ncia d\u00b4un reconeixement de deute relatiu a una part dels fets i de la suma objecte de la diverg\u00e8ncia, i de demores en les liquidacions respecte a la resta. Interposat amb la direcci\u00f3 d\u00b4aquest despatx un recurs de casaci\u00f3 per infracci\u00f3 de preceptes constitucionals i infracci\u00f3 de Llei, el Tribunal Suprem<\/b> va estimar el recurs de casaci\u00f3 i va casar i anular la sent\u00e8ncia citada. A la seva sent\u00e8ncia de 18 de juny de 2004, n\u00fam 830\/2004<\/b>, <\/b>va absoldre als acusats declaran d\u00b4ofici les costes, en estimar, d\u00b4una banda i conforme a les alegacions, que l\u00b4exist\u00e8ncia d\u00b4un reconeixement de deute no era suficient conforme a la doctrina legal per estimar l\u00b4exist\u00e8ncia del delicte al que havien estat condemnats els auxiliars; i de l\u00b4altre, respecte a la resta de fets incriminatoris, que no havia existit \u00e0nim apropiatori en les aparents demores sino una profunda discrep\u00e0ncia comercial relativa a la titularitat de la cartera i a la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia del saldo deutor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La sent\u00e8ncia de la Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona, secc 6, de 23 de desembre de 2002, havia condemnat a dos auxiliars de la mediaci\u00f3 d\u00b4assegurances per sengles delictes d\u00b4apropiaci\u00f3 indeguda, amb base, fonamentalment i en resum,\u00a0 en l\u00b4exist\u00e8ncia d\u00b4un reconeixement …<\/p>\n